Falgars - Pla d'Aiats - Santuari de Cabrera. 13/117/2011
6 comentaris:
Anònim
ha dit...
Una jornada especial per tenir present que tant la geografia com la meteorologia poden alterar la ruta i la durada prevista d'una caminada amb poques complicacions. Malgrat les tres hores "extres" que varem haver d'afegir, el grup de 23 caminaires es va mantenir compacte i solidari entre si. També l'atzar de compartir el tram final amb 5 excursionistes de Girona. Un sortida normal que va acabar sent una mica especial, oi que sí?
No comptavem oferir una benvinguda tant especial als caminaires que per primer cop s'afegien a la nostra matinal. Els nous de Cassà, Palamós i Girona recordareu aquesta matinal que es va allargar per la boira que va jugar a amagar-nos el camí que havíem de seguir per arribar sense fer marrada a la Coromina. Esperem oferir-vos i compartir noves i millors experiències.
Abans que la boira ens fes la guitza vam gaudir d'unes vistes espectaculars! Després va venir l'aventura i al dia següent les "agulletes" que, en el meu cas, eren impressionants. Tres dies més tard, poc, però encara me'n sento. Un bon record. Fins a la propera, M. Teresa
Però nois! Amb tanta tecnologia en els mòbils smartphone o GPS, podrieu haver localizat la finca, no?
Amb boira molt espessa, i quan és molt fosc, diuen que el radar de canya, també funciona. Més val agafar-s'ho així, i si tot va acabar bé, riure una estona encara molt millor.
Aquesta serà una de les excursions que recordarem sempre mes. No serà precisament per un matí tant esplèndid com el que varem gaudir, sinó per una tarda emboirada, plujosa i tortuosa per no saber realment on estàvem situats, en però............... Sempre s’ha dit que al mal temps bona cara. Amb això vull dir que hem d’aprendre de l’experiència viscuda i saber respectar la natura que es molt sabia encara que a vegades ens dolgui i també intentar aprendre dels errors que solem fer, tot i que l’home es l’únic animal que sempre ensopega en la mateixa pedra. S’ha de reconèixer que el grup es va mostrar molt ferm i respectuós en tot moment, sense perdre el nervis, tot i que tothom tenia dubtes de que la sortida acabés bé. Personalment, us vull donar les gracies a tots i especialment a aquests nous caminaires, que tot i no conèixer al grup, es varen adaptar a les circumstancies. Esperem que aquesta sortida només sigui una anècdota mes i les següents ens facin esborrar el regust amarg que ens ha deixat aquest diumenge Narcís Fusté.
Narcís comparteixo el teu ampli comentari. I axí també ho expressen diversos missatges de caminaires que textualment diuen: "va ser un dia inoblidable"; "una aventura per explicar"; "solidaritat i bona voluntat entre tots"; "una experiència important, molt maca, ...digna de ser recordada"; "una aventura pel calaix dels records"; "tornarem a caminar...". Coincidència amb la bellesa de les panoràmiques del matí, la llum a través dels núvols, la força extraordinària dels colors de tardor i més d'aquesta zona de la Garrotxa i del vessant d'Osona. Un plaer pels sentits. A la tarda, pluja fina quasi amable, sense fred ni vent, però això sí, més núvols i la boira enganxada a les branques del bosc. Tot una impregnació sensorial de natura, meteorologia i bona companyia. El final: un petit peatge per tot el que varem gaudir. Gràcies pel munt de fotos que heu fet arribar i la Marta per digitalitzar el nostre rastre (el previst i també l'imprevist). Salut i cames!
6 comentaris:
Una jornada especial per tenir present que tant la geografia com la meteorologia poden alterar la ruta i la durada prevista d'una caminada amb poques complicacions. Malgrat les tres hores "extres" que varem haver d'afegir, el grup de 23 caminaires es va mantenir compacte i solidari entre si. També l'atzar de compartir el tram final amb 5 excursionistes de Girona. Un sortida normal que va acabar sent una mica especial, oi que sí?
Nadiko
No comptavem oferir una benvinguda tant especial als caminaires que per primer cop s'afegien a la nostra matinal. Els nous de Cassà, Palamós i Girona recordareu aquesta matinal que es va allargar per la boira que va jugar a amagar-nos el camí que havíem de seguir per arribar sense fer marrada a la Coromina.
Esperem oferir-vos i compartir noves i millors experiències.
josep
Abans que la boira ens fes la guitza vam gaudir d'unes vistes espectaculars! Després va venir l'aventura i al dia següent les "agulletes" que, en el meu cas, eren impressionants. Tres dies més tard, poc, però encara me'n sento. Un bon record.
Fins a la propera,
M. Teresa
Però nois!
Amb tanta tecnologia en els mòbils smartphone o GPS, podrieu haver localizat la finca, no?
Amb boira molt espessa, i quan és molt fosc, diuen que el radar de canya, també funciona.
Més val agafar-s'ho així, i si tot va acabar bé, riure una estona encara molt millor.
Una rata-penada
Aquesta serà una de les excursions que recordarem sempre mes. No serà precisament per un matí tant esplèndid com el que varem gaudir, sinó per una tarda emboirada, plujosa i tortuosa per no saber realment on estàvem situats, en però...............
Sempre s’ha dit que al mal temps bona cara.
Amb això vull dir que hem d’aprendre de l’experiència viscuda i saber respectar la natura que es molt sabia encara que a vegades ens dolgui i també intentar aprendre dels errors que solem fer, tot i que l’home es l’únic animal que sempre ensopega en la mateixa pedra.
S’ha de reconèixer que el grup es va mostrar molt ferm i respectuós en tot moment, sense perdre el nervis, tot i que tothom tenia dubtes de que la sortida acabés bé.
Personalment, us vull donar les gracies a tots i especialment a aquests nous caminaires, que tot i no conèixer al grup, es varen adaptar a les circumstancies.
Esperem que aquesta sortida només sigui una anècdota mes i les següents ens facin esborrar el regust amarg que ens ha deixat aquest diumenge
Narcís Fusté.
Narcís comparteixo el teu ampli comentari. I axí també ho expressen diversos missatges de caminaires que textualment diuen: "va ser un dia inoblidable"; "una aventura per explicar"; "solidaritat i bona voluntat entre tots"; "una experiència important, molt maca, ...digna de ser recordada"; "una aventura pel calaix dels records"; "tornarem a caminar...". Coincidència amb la bellesa de les panoràmiques del matí, la llum a través dels núvols, la força extraordinària dels colors de tardor i més d'aquesta zona de la Garrotxa i del vessant d'Osona. Un plaer pels sentits. A la tarda, pluja fina quasi amable, sense fred ni vent, però això sí, més núvols i la boira enganxada a les branques del bosc. Tot una impregnació sensorial de natura, meteorologia i bona companyia. El final: un petit peatge per tot el que varem gaudir.
Gràcies pel munt de fotos que heu fet arribar i la Marta per digitalitzar el nostre rastre (el previst i també l'imprevist).
Salut i cames!
Josep Codina
Publica un comentari a l'entrada